PEC 1 – Narrativa visual. Observació, documentació i anàlisi
Introducció
Per a realitzar l’activitat de narrativa visual, he triat la tasca de «Comprovar l’estat d’una roda desinflada«. Fa no gaire que se’m va punxar la roda de la meva bicicleta i per primera vegada vaig haver de canviar la roda, amb l’ajuda d’un amic amb experiència. A diferència de canviar la roda d’un cotxe que s’acostuma a mostrar i ilustrar en els llibres d’autoescola, en el cas de la bicicleta no m’hi he trobat mai que s’expliqui si no ets professional o bé tens curiositat i et t’espaviles. Per aquest motiu, i aprofitant que s’havia de posar a punt una bicicleta, he triat fer una narrativa visual d’aquesta tasca.
Inventari visual
Col·lecció de frames
Narració visual final
Conclusions
Durant aquesta activitat he après a parar atenció en tots els procesos d’una activitat, en les eines i els passos. Observar com ho fa una altra persona m’ha fet veure en allò que és important per l’usuari i em fa pensar en que aquest procés és una bona manera d’entendre a l’usuari i, sobretot, l’elaboració de la narració visual pot servir tant als prveidors d’un servei a mostrar de forma concisa quines dificultats es pot trobar l’usuari. També he après que una història es pot explicar de moltes maneres i que la forma en que s’explica pot variar depenent del punt de vista que vulguis mostrar. En el cas d’aquesta activitat és molt individual, fins i tot es podria fer en mig del carrer si es dóna el cas de necessitar canviar la roda. Per aquest motiu he cregut més interessant mostrar-ho com un relat de part de l’usuari, que explica què fa per canviar la roda, com d’un monòleg.
La principal dificultat que he trobat es que en elmoment de decidir quina mena de narració volia mostrar, ja havia gravat el vídeo i quan ho vaig realitzar no vaig enfocar els «frames» més interessants per aquest tipus de narració on sembla que s’han barrejat dos punts de vista, veure com ho fa una persona i veure com l’usuari realitza l’activitat. Una altra dificultat que m’he trobat es que amb els frames seleccionats no m’he vist capaç de dibuixar-ho manualment tot el procés i això m’ha portat a buscar alternatives. Malauradament quan he transformat els frames a dibuixos, el programa m’ha deixat una marca d’aigua i això ha influenciat en el tipus de narració que he triat.
Finalment comentar que aquest exercici em sembla interessant especialment pel que fa a la comunicació. Altres vegades explicava la narració des del meu punt de vista quan el que importa es el punt de vista de l’usuari. Per ell és per qui dissenyarem i hem de saber com ho realitza. Per aquest motiu, trobo que enrriqueix el punt de partida d’una investigació de requisits, per exemple, i sobretot per comunicar als equips posteriors la síntesis de l’activitat.
Debatecontribution 0en PEC 1 – Narrativa visual. Observació, documentació i anàlisi