En aquesta quarta pràctica avaluable es posa com a objectiu mostrar a un grup d’usuaris el material generat en l’anterior pràctica per tal de plantejar una proposta de millora al servei que comporta “Visitar el metge”. Amb aquests 6 usuaris, mitjançant un “test de guerrilla”, es dividiran en 2 grups.
1.El primer es centrarà en analitzar la part que correspon a la comunicació visual del material presentat.
2.El segon es centrarà en fer un exercici conjunt de Brainstorming per poder identificar oportunitats des de diferents punts de vista al propi.
Finalment, s’analitzaran tots els Feedbacks obtinguts per extreure quines són les conclusions i millores que es poden aportar a la proposta de millora del servei.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
En aquesta activitat consisteix en explorar diferents estratègies per analitzar un procés o servei, així com treballar en la forma de representar aquesta informació per a poder trasmete-la.
Per a aquesta activitat, aprofitant que durant aquesta he hagut de fer varies consultes al metge per malaltia, he triat l’activitat de «visitar al metge» tenint en compte l’inici de l’activitat el primer moment en que un usuari es troba malament fins que aquest finalitza la seva visita mèdica. També he volgut aprofitar aquest servei perquè en un asignatura anterior vaig realitzar una avaluació heurísitca i amb úsuari de la propia App CatSalut i amb aquest servei, la intenció és ampliar-ne el mapa d’experiència de l’usuari i no limitar-se a l’app mòbil.
Per a més informació respecta l’avaluació heurísitca de CatSalut, podeu consultar l’entrada Avaluació Heurística CatSalut.
Usuaris:
Components principals:
Context:
1. L’usuari es troba malament però no és urgent. «Què faig?»
2. Com té dubtes, demana una consulta a través de CatSalut. (pasos de la app)
3. Realització de la consulta
4. Al cap d’una estona… l’usuari reo la trucada «què ràpid han contestat en el meu centre mèdic!»
5. Usuari acordaq amb administració mèdica quin dia li va bé. (en 2 setmanes)
6. Al cap d’uns dies (2 díes abans de la visita)… l’usuari rep recordatori de la visita per SMS.
7. El dia de la visita l’usuari consulta SMS i App per saber on ha d’anar però no indoica quina porta és…
8. Un cop allà, l’usuari fa cua al mostrador per preguntar on té la visita. «si sapigués la porta, aniria directament»
9. L’usuari fa servir la seva targeta amb el lector de targetes per identificar-se.
10. Un cop identificat i sabent on té la visita, l’usuari espera fins que el cridin. «Ja va tard, quan deu faltar?»
11. Visita (consulta privada)
12. Sol·licitar el justificant mèdic a la metgesa.
Acontinuació es mostra el primer esbós del sotryboard:
A continuació es motra el storyboard definitiu després revisar els consells de millora:
El primer punt més important de diferència entre el mapa mental i el storyboard és el punt de focus. És a dir que en l’storyboard semrpe estem pensant en l’usuari com a centre de l’acció, de quina manera ho fa, què fa servir,… mentre que en el mapa mental aquesta visió s’ha fet més gran, no es pensa en la única solució que ha proposat l’usuari del storyboard (o ha viscut) sinó que es tenen en compte els pasos més importants de la interacció del servei amb els elements (ja sigui objectes, persones, informació…) i les sensacions generals de cada pas.
El problema més gran que he vist és que per assolir el servei hi ha moltes més maneres i en obrir-ho a un punt de vista més ampli, m’he adonat que el procés pot tenir tantes variacions que si en el mapa mental ho generalitzava tant podria quedar poc clar, així com les emocions. De la mateixa manera, el context: durant tot el procés del servei, mentres es facin servir elements «remotament», pot ser molt variable i això fa que s’hagin de tenir moltes consideracions.
Finalment, comentar que, aquest exercici m’ha servit per fer una extracció de més informació que al storyboard no havia considerat, com per exemple els diferents mètodes per demanar hora i gestionar la cita, tant podria ser per telèfon, com per l’app de CatSalut com anar-hi presencialment.
A l’hora de pensar en els punts claus del Service BluePrint, un dels aspectes que penso que s’han de mostrar i que el model mental no mostra és els processos que l’usuari no veu explicitament (backstage) i això implica un punt més d’anàlisis que en el mapa mental no està representat, fer «enginyeria inversa» del que pot estar passant sense conèixer en profunditat el servei. Els punts que sí vull remarcar en el BluePrint del model mental és deixar clars quins són els elements i informació que intervenen, les relacions entre els components i moments, de manera que serà més fàcil poder visualitzar per blocs quins són els punts de millora.
Per tal d’elaborar el BluePrint he centrar la construcció en tots els passos identificats en el mapa mental. a partir d’aquest punt, anar afegint aquelles parts que no s’han vist presents en el mapa mental però sí hi són en el procés.
Els punts de millora incorporats estan marcats en color groc. El punt que és més remarcable on podem aplicar més millores es en la tercera fase, al centre mèdic. Les principals incorporacions són:
Aquesta pràctica ha suposat personalment un repte. En primer lloc, el repte de dibuixar, cada cop afronto aquesta tasca sento que em costa molt fer un dibuix que s’entengui i sigui clar i suposa un esforç extra, però alhora aquesta primera part del storyboard he trobat que és la que m’ha semblat més senzill a nivell teòric ja que el punt de focus està en l’usuari i en el que li passa, pràcticament com un User Journey però enfocat per comunicar, el primer pas abans d’identificar punts de millora. En segon lloc, el mapa mental m’ha costat sobretot per organitzar els punts, sento que m0ha quedat una mica cahotic però alhora fer servir els post-its m’ha semblat una bona idea ja que podria ser un exercici que es realitza en grup, que potser els passos van canviant i poder tenir l’opció de corregir permet no haver de refer des de zero tot l’exercici, sobretot si no hi ha una bona gestió de l’espai en el full de paper. en aquesta segona part també he optat per un codi de colors per identificar les diferents parts indicades en l’activitat, l’únic que m’ha semblat més difícil és posar les emocions que es poden sentir ja que moltes es repetíen en el procé si podría haver quedat molt atapaït. En tercer lloc, el Service BluePrint, és el que m’ha suposat el major repte de tots: Primer perquè m’ha costat entendre quina era la idea de com representar la informació i després perquè el servei que he triat m’ha semblat molt més complicat de completar ja que com més explorava més notava que no sabia tot el que necessitava saber.
Com a activitat m’ha semblat interessant aquest progrés de passar des del punt de vista de l’usuari a tenir una visió general de tots els processos que involucren el servei i que a nivell de negoci són molt útils per poder valorar i fer noves propostes. En primer lloc, on sí que no he volgut proposar res és en l’aplicació perquè, com he indicat a l’intorducció, ja es va fer una Avaluació Heurísitca amb tots els punts de millora, però que per aquest procés he cregut que no havia de posar en el focus. Però en els altres punts del servei, les millores estan totes enfocades des del punt de vista de l’usuari però sento que no es poden proposar amb contundencia amb aquest exercici perquè falta informació del procés. Quins són els interessos de negoci? Per què hi ha aquest procés predefinit? Hi ha algun motiu pel qual aquestes millores no s’han pogut dur a terme abans? Està fora del pressupost i per molt que es faci l’analisis no es pot aplicar? Són masses les preguntes que se’m plantegen per poder consolidar el BluePrint, així com les millores proposades.
De totes maneres, crec que és un bon exercici per realitzar una primera aproximació al servei passant des de l’usuari fins aproximar-se a nivell de negoci (tenen en ment l’usuari) i, com tot procés de disseny és iteratiu, aquest tampoc queda exempt i un cop plantejades les noves preguntes s’ha de seguir investigant per tal de poder visualitzar el procés correctament i poder identificar punts de millora viables per aquest tipus de servei.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
En l’anterior entrega es va realitzar l’analisis d’una activitat, en el meu cas comprovar l’esat d’una roda, per a poder després crear una narrativa amb tots els passos que inclou l’activitat. En aquesta entrega, aprofitarem la mateixa activitat per posar a prova els diferent spunts de vista que es poden donar i poder entendre quina informació aporta cadascuna, així com fer servir diferents estils per accentuar els elements més rellevants per cada mirada.
El frame eseleccionat per a realitzar aquest anàlisis ha estat el frame d’inflar la roda després de revisar l’estat. S’ha triat aquest frame perquè és una representació molt clara de l’activitat que s’està duent a terme i això podria facilitar l’enteniment d’aquesta des de diferents punts de vista o mirades.
En primer lloc s’ha escollit el punt de vista de l’usuari per poder tenir una perspectiva de com s’ha de fer, tenint en compte com interactuen tots els components de l’activitat.
El focus de la mirada està en l’activitat.
En segon lloc s’ha triat el punt de vista de l’observador, com si l’usuari estigués ensenyant a una segona persona. Amb aquest punt de vista ens permet veure amb més detall l’usuari i la disposició principal dels elements.
El focus de la mirada està en l’usuari i en els elements que interactuen (o estan relacionades amb l’activitat, com la bicicleta).
En tercer lloc s’ha triat el punt de vista de l’acció. Amb aquest punt de vista permet facilitar la posada en context de l’activitat en qüestió i tenir un punt de vista més llunyà.
El focus de la mirada està en el lloc.
Estil póster amb instruccions.
Estil siluetes de colors.
Estil minimalista.
Durant l’activitat he pogut realitzar 3 punts de vista diferents per mostrar una mateixa activitat: inflar una roda. Però cada punt de vista que s’ha aplicat, encara que fos la mateixa activitat, explicaven coses diferents i això ho he pogut experimentar molt clarament amb les 6 formes de veure explicades en el recurs de l’aula «Chapter 5: The six ways of seeing».
En la primera mirada, el focus està en com es fa, indicant els punts més importants per observar per part de l’usuari (així com del «lector» de la imatge). En la segona mirada no s’explica tant com es fa sinó quins elements calen per fer-ho. Potser en el primer cas es pot veure què s’està fent servir però en el segon cas es mostra què es fa servir per l’activitat, quins elements hi participen activa o passivament. Per aquest motiu també s’ha triat un estil més de siluetes colorides, con es puguin identificar clarament cada element distingit pel seu color mentre que en el primer cas es centra més en les indicacions (encara que amb l’scaner pot costar d’apreciar-se). Finalment, en la tercera mirada podem trobar el punt de vista de l’acció que ens dona informació del context o lloc de l’acció. Per aquest cas s’ha triat un estil minimalista perquè tampoc es vol desbordar d’informació de l’entorn que pot no aportar a l’activitat: el que importa en el lloc es poder identificar que hi ha una activitat amb una bici desmontada que s’està duent a terme al voral d’una carretera.
Cada punt de vista m’aporta una informació diferent, posa un focus diferent i això és quelcom que també en l’anterior activitat vam poder veure que la perspectiva canvia la forma de veure i la forma d’explicar un contingut, la percpeció canvia si es mostra en primera persona que si es mostra en segona o des de fora. Un exemple d’on es pot veure es en els videojocs. Hi ha jocs, especialment de terror, que es mostren en primera persona com Slenderman o Mincraft, perquè el que improta es que el jugador estigui posat en la pell del protagonista. En canvi, hi ha altre jocs com per exemple Assassins Creed que la càmara segueix al personatge, des d’un punt de vista extern i això permet tenir informaicó diferent de l’entorn, del que envolta a al personatge epr prendre una decisió o una altra. I després hi ha jocs com The Sims on, encara que es puguin seguir els personatges, la visió és molt més alta, impedin que el jugador empatitzi i donant una sensació més de control.
La major dificultat que he trobat en fer l’activitat és en identificar quines són les 3 mirades que m’interessava explorar pel frame triat, ja que en aquest cas, en no tenir un lloc en concret, se m’ha fet més difícil situar-ho en algun lloc que aporti alguna cosa. També m’ha semblat complicat representar les diferents mirades perquè no tenia clar si amb els meus dibuixos quedarien prou clars i entenedors cadascun dels objectes. A més a més, els colors triats potser no han estat els més encertats, especialment per la mirada 1, ja que l’escáner no ho ha detectat molt bé.
Malgrat les dificultats de l’activitat, crec que he entès i après els punts més importants de l’exercici.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Per a realitzar l’activitat de narrativa visual, he triat la tasca de «Comprovar l’estat d’una roda desinflada«. Fa no gaire que se’m va punxar la roda de la meva bicicleta i per primera vegada vaig haver de canviar la roda, amb l’ajuda d’un amic amb experiència. A diferència de canviar la roda d’un cotxe que s’acostuma a mostrar i ilustrar en els llibres d’autoescola, en el cas de la bicicleta no m’hi he trobat mai que s’expliqui si no ets professional o bé tens curiositat i et t’espaviles. Per aquest motiu, i aprofitant que s’havia de posar a punt una bicicleta, he triat fer una narrativa visual d’aquesta tasca.
Durant aquesta activitat he après a parar atenció en tots els procesos d’una activitat, en les eines i els passos. Observar com ho fa una altra persona m’ha fet veure en allò que és important per l’usuari i em fa pensar en que aquest procés és una bona manera d’entendre a l’usuari i, sobretot, l’elaboració de la narració visual pot servir tant als prveidors d’un servei a mostrar de forma concisa quines dificultats es pot trobar l’usuari. També he après que una història es pot explicar de moltes maneres i que la forma en que s’explica pot variar depenent del punt de vista que vulguis mostrar. En el cas d’aquesta activitat és molt individual, fins i tot es podria fer en mig del carrer si es dóna el cas de necessitar canviar la roda. Per aquest motiu he cregut més interessant mostrar-ho com un relat de part de l’usuari, que explica què fa per canviar la roda, com d’un monòleg.
La principal dificultat que he trobat es que en elmoment de decidir quina mena de narració volia mostrar, ja havia gravat el vídeo i quan ho vaig realitzar no vaig enfocar els «frames» més interessants per aquest tipus de narració on sembla que s’han barrejat dos punts de vista, veure com ho fa una persona i veure com l’usuari realitza l’activitat. Una altra dificultat que m’he trobat es que amb els frames seleccionats no m’he vist capaç de dibuixar-ho manualment tot el procés i això m’ha portat a buscar alternatives. Malauradament quan he transformat els frames a dibuixos, el programa m’ha deixat una marca d’aigua i això ha influenciat en el tipus de narració que he triat.
Finalment comentar que aquest exercici em sembla interessant especialment pel que fa a la comunicació. Altres vegades explicava la narració des del meu punt de vista quan el que importa es el punt de vista de l’usuari. Per ell és per qui dissenyarem i hem de saber com ho realitza. Per aquest motiu, trobo que enrriqueix el punt de partida d’una investigació de requisits, per exemple, i sobretot per comunicar als equips posteriors la síntesis de l’activitat.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
L’objecte que he escollit ha estat el primer que vaig veure: un ratolí gamer.
[En procés…]
Per la primera part de l’activitat la major dificultat que he trobat ha estat en la de trencar amb la idea del ratolí. El primer que he fet és simplificar què és allò que un ratolí fa que sigui un ratolí, aquelles característiques principals per les quals li dona funcionalitat: és la interfície que tradueix el moviment de la mà de l’usuari a un punter en una pantalla i que li permet també pitjar un parell de botons per a realitzar accions en la pantalla. El problema que té el ratolí i que per això m’ha suposat un repte gran es que ja existeix avui dia molts tipus de ratolíns amb més o menys funcionalitats i formes i que porten des dels inicis de la informàtica aplicant canvis i millores pensant en l’ergonomía, però en el moment en que se’m van ocorre les primeres idees, més idees se’m passaven pel cap i més contextos d’ús els podia donar. Aquest exercici em fa pensar en una frase coneguda en l’ámbit del design thinking «les idees generen més idees». Per molt que una idea pugui semblar descabellada o absurda, aquesta pot portar a altres idees que poden ser més interessants.
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.
Debatecontribution 0en PEC 5. Comunicació del projecte
No hay comentarios.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.